1. és la millor veu
2. té una veu peculiar, molt personal (fins i tot ho diu la Edith)
3. pot ésser un casntant amb personalitat, diferent, no una copia.
4. no és un hipòcrita
5. està millorant en ball i expressivitat que és l' únic en què falla
6. té carisma i "savoir faire"
7. és un bon company (ja sé que no estem a GH)
8. i té un estil personal

La cançó de la gala anterior segons la Edith "la va bordar", és l' únic que no rep crítiques dels professors (si dels companys), i les crítiques que rep del jurat sobre "que no avança" no són excusa per nominar-lo un "futime de cops" ja que els altres tampoc avancen. A més, necessita l' Acadmeia d' OT per avançar, ni a que no els cal ja en sabe nde cant i tal, ell ho necessita´. A més , ser seriós és una virtut no un defecte. I que no em vinguin amb e lcomentaris del fòrum sobre "aquest no val x això" perquè la Idaira acaba dde treure un disc, i la Mai Meneses que va surtir la primera d'OT 3 també té un disc!

Si ets un fan d'Ot i vols opinar, opina a comentarios !

I si no estàs d' acord amb mi, també!

Bé, el diumenge passat el Xavier és va salvar de l' expulsió, però va tornar a estar nominat pel jurat, igual que la Crsitina , Moritz i José Galisteo; llavors els professors van salvar a Moritz i els seus companys a la Cristina. El Xavier i el José Galisteo, un del País València i l'altre de Catalunya , tenen la opció de quedar-se, en mans del públic.
En les enquestes això voten alguns perquè ja sabem que no totes són representatives del que passarà finalment (un exemple: la setmana passada amb la Mercedes i el Xavier), però ens poden donar una idea per on s'encarrila la cosa i quina és l'opinió de cert públic:

En la web de telecinco: http://www.ot.telecinco.es/ :

En la web de portalmix http://portalmix.es :

1. El senyor Josep Piqué del PP de Catalunya havia "begut", no és per fer crítica vana, xò a mi m' ho va semblar : la seva imatge va quedar pels terres, estava tens i nerviós, no deixava palrar als alteres,i la moderació que tan bons resultats li dona a Catalunya no la vaig trobar en cap moment .
2. El senyor Carod va ser el llest de la nit, realment he de reconèixer que admiro la seva parla (no tan la seva obra de govern, tot sigui dit) perquè en la dialèctica és el rei: ràpid, eficaç, crític, àgil , etc. Normalmetn és el que més parla del que realemnt i nteressa i usa exemples cotidians. Però li he de retreure una cosa que en política és "fer trampa", clar que el Mas hi va caure de ple xò hi ha coses en política que no és bo que s' usin dialecticament, estic parlant de quan el Mas deia que "qui guanyi les eleccions ha de ser el president" (es va fer pesat, o va repetir tota la nit), llavors el Carod li va ensenyar un diari e nque posava "Mas dice que será presidente auqnue no gaen las elecciones porque el tripartito es un bochorno (o alguna cosa per l' estil)", el Mas es va "escalfar" i es va psoar nerviós (el Carod havia aconseguit el primer pas, el següent fer -lo "perdre el papers", i ho va aconseguir). Seguidament, el senyor Carod li va dir "i parlant del president... qeu vol dir que un president no pot ser de fora de Catalunya . . vosté sap que Catalunya és país d ' acollida des de fa molts anys ... (i va aprofitar per dir: ´jo vinc de l 'Aragó, Montilla ve d' Andalusia (un giny al tripartit) co mmolta gent a ctalunya ... i això no vol dir res, pdoem construir un futur tots junts (enfadat, com si fes teatre o potser era de debò que ho estava) ... i fer un país lliure , ... (aquí mobilitza el votant d' Andalusia per a la independència, pocs fruits donarà aquesta intervenció però el Mas va quedar retractat perquè sense haver -ho dit i amb la "futuda" del diari es va enfadar, va cridar, va perdre els papers i va acabar dient que "ell no volia dir això de la presidència" com si ho hagués dit, ho va reconèixer sense haver- ho dit, potser perquè així pensa ell o xl l' mabient i la confusió). Un crack el Carod-Rovira , x mi que s' ho havia preparat i com que el Mas no treia el tema (potser el va treure i no m'enrecordo) de "si un president ha de ser català o no" (jo donc per suposat que si, xò també un català potser president de l' estat espanol , cosa que amb el Borrell no va passar, li van barrar el pas), va paorfitar la vinantessa per treure'l.
3. El senyor Mas. Com algú que té guanyades les eleccions, la "caga" en un dia tan crucial ? Va ser repetitiu, va caure en la trampa del Carod - Rovira, ...
4. El senyor Saura. Com sempre, assenyat , sense cridar gairé, educat però incissiu però poc profund. En la dialèctica li guanya el Carod, xò sap ensenyar les virtuts de ltripartit co mningñu (és e lque més es creu que el tripartit va ser un canvi bo per Catalunya).
5. El Montilla. El millor, va guanyar en dialèctica al Mas, bé potser perquè aquest ja estava de "baixon" per la trampa del Carod. Eés veritat que a millorat el seu català i potser l' entrevista amb el professor - economista - perodista del morbó Xavier Sala i Martín la fet ser més pacient en els debats. 

En definitiva, va guanyar el tripartit al Mas, ara s'ha d'esperar a les eleccions. He intentat ser bastant parcial, xò en els debats ja un que guanya i un que perd.

M'he deixat coses, xò tinc més temers que parlar, si vols algún en concret indiqueu a comentarios i si vols parlar el tema també.

• PSOE - PSC (més CpC)
• Esquerra (abans ERC)
• PPdeCatalunya (el PP de sempre)
• ICV més EUiA
• CiU

Va ser un debat molt intens , més que el que van fer fa pocs dies els sesu homòlegs al canal 33 , jo només vaig pdoer goitar el final.

Això és el que diu un dels diaris del debat , és l' únic que parla explicitament del debat , per això el poso , però és (subjectiu) :

L' avui + : El debat només va captar mig milió de televidents

Tan sols un 22,3% dels telespectadors catalans van veure el programa de TV3

Redacció

El debat a TV3 entre els cinc candidats amb representació parlamentària a la presidència de la Generalitat només va comptar amb una mitjana de 555.000 espectadors.

Segons dades que va facilitar ahir la televisió pública, el programa, que va durar dues hores i mitja i que només va tenir una pausa publicitària, va tenir una quota de pantalla del 22,3%. És a dir, no arriba a una quarta part els televidents de la nit de divendres a Catalunya que van mirar el debat entre Artur Mas, José Montilla, Josep-Lluís Carod-Rovira, Josep Piqué i Joan Saura.

El presentador, el periodista de Televisió de Catalunya Josep Cuní, va acomiadar el programa a les 00.20, després de tancar els blocs i concedir a cada candidat un breu espai de 30 segons per demanar el vot.

Els resultats d'audiència van ser pitjors que els dels espectadors que van veure el debat electoral de fa tres anys, en el qual en nom del PSC hi participava el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Aquell debat, que va durar més de dues hores, es va emetre conjuntament per TVE-Catalunya i TV3, fet que explica, en part, el volum més elevat de teleespectadors. La televisió autonòmica va tenir 466.412 espectadors i l'estatal, 165.699 més.

En aquesta campanya s'havia especulat amb un cara a cara Mas-Montilla, que l'un i l'altre van acceptar. Ha estat, però, impossible que els aparells de CiU i PSC en pactessin els termes, especialment per la insistència dels socialistes a fer un debat emès per tot Espanya i en castellà.

Un debat diferent                                                                                                                                                                         Opinió personal basada en fets polítics (subjectiu)                                                                                                                           CONTINUARÀ ...                                                                                                                                                                                                  Doneu la vostra opinió si voleu amb comentaris , animeu -vos ! 

1. El Moritz
2. La Maite
3. El Jorge
4. L' Ismael
5. El Daniel
6. La Lorena

i aquesta setmaan m'agradaria que salvessin al Xavier , sé que ja li van donar una oportunitat la setmana passada èrò la mercedes el va psaor nerviós i té una veu molt personal a més que canta bé :

• Que salvin a Xavier

i com a favorit :

• La Maite

I vosaltres que opineu ? Poseu comentaris : Qui voleu que se salvi ?

1. Maragall és president del PSC i se' n va a Roma.
2. Maragall torna per agafar l' alcaldia de BCN , Joan Clos és president del partit. 
3. Pasqual Maragall porta els anys més esplèndids a la nostra capital nacional , però el PSC vol una renovació.
4. Clos és alcalde de Barcelona.
5. Maragall que ja no és vatlle de la capital comtal , però torna de Nova York , el partit vol guanyar les eleccions nacionals degut a la fi del "pujolisme".
6. Maragall fa govern i fa "maragallades".
7. El partit vol tornar a renovar el personal polític i canvia Clos per Hereu i Maragall per José Montilla.
8. Maragall diu que se n' anirà de vacances.
9. ...... a saber

El canvi de Clos per Hereu es molt significatiu , Hereu és "montillista" i Clos és ministre , però és millor ser alcadle de Barcelona , no ens enganyem ja que la cadira és més estable , els ministres duren dos o tres anys o més si són genials , i a més , és símbol de la desaparició dels "maragallistes". Això si , per despistar Montilla posa de segon a un home , que és uns dels millors consellers que hem tingut a la Generalitat en molt temps , a Castells , conseller d' Economia i "molt catalanista ; de soca arrel".

Així , entenem que Montilla , "espanyolista" està fent fóra els "maragallistes" , però qui són aquests ?

1. Són catalanistes
2. Són grans col·laboradors i alguns "amics" de Maragall
3. Traspassen la càmara , no són l' òrgan del partit , en aquests moments no manen a la seu del partit , però han fet bona feina al tripartit.
4. La majoria són d' avançada edat però no vells encara.
5. Són socialistes catalans , no són del PSOE , ni independents.
6. Un exemple és la consellera Tura , consellera d' Interior.

Ara pensareu que estic dient que le José Montilla no és català i és mentida , però és veritat que el Maragall ha estat un cap de turc de la reunió ZP-Mas i que tots els peridoistes ho sabien feia temps , en cavni , l' implicat , l' últim a saber -ho com sempre. No l' han tret però li han donat "cosses" , li han fet "vores" ; així és la política de partits , quan no et necessiten et foten fóra : ara mana més la ideologia que la persona , per això el Mas no pot ser el Pujol , ni el Carod té el carisma de Francesc Macià o Companys.

Maragall és la fi , també , dels polítics del a transició : Fraga Iribarne , el president d 'Extremadura , l' Ibarra , etc.

Si us agrada el tema m' ho dieu i us parlaré sobre la reunió famosa ZP-Mas , que és molt "sucosa" e interessant. 

Bé i aquí finalitza l' escrit sobre "el maragallisme i la seva fi" , i doneu la vostra opinió si voleu amb comentaris , animeu -vos !